La primera parla de la meva terra, que està sofrint i hem d'aconseguir lliberar-la:
Una noia com jo
que ara començo a viure,
només intento pensar
perquè la meva terra no és lliure.
Potser encara no ho entenc
per la meva manca de cultura,
però no soporto veure
la meva terra sofrir.
Sento un sentiment d'impotència
que em volta per tot el cos,
em comença al corfins arribar a la raó.
Algun dia m'agradaria veure
la meva terra deixar de sofrir,
i dir amb total llibertat:
"Hem lluitat per Catalunya
i a la fi ho hem aconseguit"
El segon parla del que podria ser un enamorament, a vegades pot ser bo, però a vegades pots arribar a patir molt:
Què és enamorar-te?
Enamorar-te és veure...
Enamorar-te és pensar...
Enamorar-te és creure...
Enamorar-te és imaginar...
Enamorar-te és riure...
Enamorar-te és il·lusionar-te...
Enamorar-te és parlar...
Enamorar-te és sentir...
Enamorar-te és compartir...
Enamorar-te és estimar...
Això et pot passar en el millor dels casos. De vegades enamorar-te no és tan bonic com sembla, o com tothom diu.
Enamorar-te pot ser veure...
Enamorar-te pot ser pensar...
Enamorar-te pot ser imaginar...
Enamorar-te pot ser il·lusionar-te...
Enamorar-te pot ser desil·lusionar-te...
Enamorar-te pot ser patir...
Enamorar-te pot ser plorar...
Enamorar-te pot ser estimar en secret...
Enamorar-te pot ser no viure...
De vegades l’amor pot ser cruel, et pot destrossar. És estimar a aquell persona, imaginar que estàs amb ella, que rius al seu costat, que li fas mil petons i ella te’ls torna. Tot això crea en el teu interior un seguit d’emocions que necessites viure, ara, però resulta que tot és pura imaginació, i caus estès al terra. És com un voler però no poder. Ho necessites i no pots fer res per tenir-ho. És horrible.
Per últim voldria posar una pesia que li vaig escriure a Guillem, que ara està a punt de tornar:
Quan te'n vas anar,
no me'n vaig ni adonar
del molt que et trobaria a faltar.
Ara ja ha passat un any
i quasi ni me n'he adonat,
és tot una mica extrany
però ja gairebé has tornat.
Jo sé que vols tornar a marxar,
és la teva vida i tu decideixes,
però els pocs dies que has d'estar
els hem de disfrutar sense queixes.
Espero que tot et vagi bé,
en l'amor, la família i la lluita
perquè amb ganes tot s'esdevé
molt a correcuita.
I m'agradaria acabar
dien-te que hem de lluitar
per la terra que s'ha d'estimar,
que Catalunya ha d'esperar
la victòria del poble Català.
Entrada publicada per Núria Piñol.
