diumenge, 9 de desembre del 2007

Poesies diverses!!!

A continuació hi ha unes poesies escrites per Núria. M'agradaria que les llegiu i que em dieu el que penseu.
La primera parla de la meva terra, que està sofrint i hem d'aconseguir lliberar-la:

Una noia com jo
que ara començo a viure,
només intento pensar
perquè la meva terra no és lliure.
Potser encara no ho entenc
per la meva manca de cultura,
però no soporto veure
la meva terra sofrir.
Sento un sentiment d'impotència
que em volta per tot el cos,
em comença al corfins arribar a la raó.
Algun dia m'agradaria veure
la meva terra deixar de sofrir,
i dir amb total llibertat:
"Hem lluitat per Catalunya
i a la fi ho hem aconseguit"
El segon parla del que podria ser un enamorament, a vegades pot ser bo, però a vegades pots arribar a patir molt:

Què és enamorar-te?
Enamorar-te és veure...
Enamorar-te és pensar...
Enamorar-te és creure...
Enamorar-te és imaginar...
Enamorar-te és riure...
Enamorar-te és il·lusionar-te...
Enamorar-te és parlar...
Enamorar-te és sentir...
Enamorar-te és compartir...
Enamorar-te és estimar...
Això et pot passar en el millor dels casos. De vegades enamorar-te no és tan bonic com sembla, o com tothom diu.
Enamorar-te pot ser veure...
Enamorar-te pot ser pensar...
Enamorar-te pot ser imaginar...
Enamorar-te pot ser il·lusionar-te...
Enamorar-te pot ser desil·lusionar-te...
Enamorar-te pot ser patir...
Enamorar-te pot ser plorar...
Enamorar-te pot ser estimar en secret...
Enamorar-te pot ser no viure...
De vegades l’amor pot ser cruel, et pot destrossar. És estimar a aquell persona, imaginar que estàs amb ella, que rius al seu costat, que li fas mil petons i ella te’ls torna. Tot això crea en el teu interior un seguit d’emocions que necessites viure, ara, però resulta que tot és pura imaginació, i caus estès al terra. És com un voler però no poder. Ho necessites i no pots fer res per tenir-ho. És horrible.
Per últim voldria posar una pesia que li vaig escriure a Guillem, que ara està a punt de tornar:

Quan te'n vas anar,
no me'n vaig ni adonar
del molt que et trobaria a faltar.
Ara ja ha passat un any
i quasi ni me n'he adonat,
és tot una mica extrany
però ja gairebé has tornat.
Jo sé que vols tornar a marxar,
és la teva vida i tu decideixes,
però els pocs dies que has d'estar
els hem de disfrutar sense queixes.
Espero que tot et vagi bé,
en l'amor, la família i la lluita
perquè amb ganes tot s'esdevé
molt a correcuita.
I m'agradaria acabar
dien-te que hem de lluitar
per la terra que s'ha d'estimar,
que Catalunya ha d'esperar
la victòria del poble Català.
Entrada publicada per Núria Piñol.

divendres, 16 de novembre del 2007

Festes Sant Miquel 2007

Festes Sant Miquel 2007 --> Tivenys, visita'l.

Aquí estem los dos. Han passat Festes de Sant Miquel, i com no hem de posar alguna coseta aquí al blog, ja que si fem una web del poble i no fiquem les festes, estem arreglats. La cosa ha anat una miqueta tard, però es que han començat les classes i estem una mica enfaenats, però ara que tenim un lloquet pensem sempre en els nostres orígens i en la nostra terra. Bé les festes de Sant Miquel van tenir una particularitat, van començar un cap de setmana abans. Aquest cap de setmana va anar dedicat als jóvens, en el qual s'havia de fer moltes activitats, però la pluja ens ho va desmontar tot. L'espectacle que no va poder desmontar va ser el concert d' "Hotel Cochambre", un grup ple d'energia que va donar una vida al poble increíble.



Les festes van anar sobre rodes i tothom va participar an tots es actes previstos. Ara us deixo amb algunes fotos de les fetes.
Entrada publicada per Cusins Piñol!!!



Diada a Tivenys!

DIADA DE CATALUNYA 11 DE SEPTEMBRE

La diada nacional es va desenvolpupar amb moltíssim èxit el passat 11 de Septembre. Tothom: nens, adults, jubilats, etc; van participar en l'acte. La bandera es van penjar al costat del famós i locament conegut com "el monolito". El recorregut va se amenitzat pel grup de Tambors de Tivenys. S'ha de dir que aquest grup, la nit anterior va anar a tocar a Benifallet, i es d'agraïr que tinguéssin la voluntat d'anar a un acte tan important.


Bé jo acabo el meu rollo i us deixo amb algunes imatges d'aquell dia.
















Entrada publicada per Núria Piñol.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Història de la Senyera

Com ja tots sabeu, s'aproxima la Diada de Catalunya, l'11 de Septembre. És una dia molt especial per a tots aquells que se senten catalans, no només per fora, si no fins al fons del seu cor. Per recordar el sentit de la diada, us explicarem a continuació la història de La Senyera:

"La Senyera Reial o de quatre pals és el senyal històric del comte de Barcelona, i després del rei de la Corona d'Aragó. És un símbol vexil·lològic que consta de quatre faixes vermelles sobre un fons daurat (en camper d'or, quatre faixes de gules), transposició dels quatre pals de l'escut corresponent. Actualment és la bandera de Catalunya, i també es basen en ella les del País Valencià, les Illes Balears, i Aragó, entre d'altres. Senyera és sinònim de bandera, però avui dia La Senyera és gairebé exclusivament aquest símbol per antonomàsia. Hi ha molt de material divers i contradictori sobre l'origen de les barres catalanes. La tradicional llegenda referida al comte Guifré el Pelós, amb diverses versions, fa referència a un rastre de sang deixat per quatre dits sobre un escut daurat. La més estesa menciona el rei Carles el Calb qui per a premiar el valor de Guifré en la lluita contra els musulmans, mullà els quatre dits en la sang de la ferida del comte i les marcà en el seu escut. Altres versions posteriors asseguren que fou el mateix Guifré qui deixà marcats els seus quatre dits mullats de la seua pròpia sang, en l'escut d'or que portava (la qual cosa salvaria el desfasament cronològic entre Guifré i Carles el Calb). Reminiscència per la qual es creu que fou el mateix Guifré aquell que va marcar l'escut i podria ser l'escut i bandera de Tarragona, amb les quatre barres o pals en forma d'ones, suposadament pels tremolors de l'agonia de Guifré, encara que més probablement per a simbolitzar el mar.La llegenda té un origen relativament recent, determinat per la tendència dels hòmens de lletres catalanes a embellir l'història nacional. La llegenda tal com l'hem mencionat al principi apareix inicialment en Bernat Boades (mort el 1444), en el Llibre dels fets d'armes e eclesiastichs de Catalunya, aconseguint gran popularitat en el segle següent, gràcies a la difusió que d'ella fera el valencià Pere Antoni Beuter. Fins i tot a hores d'ara és creguda indefectiblement per moltíssims catalans i en general és coneguda i tinguda per certa per molts espanyols. No obstant les barres o bastons podrien ser un símbol heràldic primitiu que derivaria de les armes usades pels comtes de Carcassona, dels quals descendia Guifré (nét del comte Bel·ló de Carcassona). La llegenda per la qual enllaçaria amb la realitat i simbolitzaria que les armes de Carcassona van substituir de fet en el segle IX a les del rei de França (quelcom que de dret es completà al segle X). Naturalment estem parlant d'una època preheràldica i per tant res pot recolzar tal suposició.En un article del periòdic Las Provincias de València s'atribuïxen les barres al Papa. Vermell i groc eren els colors Pontificis i els reis del comtat de Barcelona (i dependències) i d'Aragó eren "banderers del Papa". Naturalment aquesta versió no es correcta perquè consta que Innocenci III (1198-1216) va ordenar: "d'ací endavant l'estendard de l'Església, l'anomenat Gamfaró, siga divisat dels colors i senyals dels reis de Catalunya i Aragó". És a dir que l'origen de la bandera Pontifícia vermella i groga (l'inici del qual està per determinat, però és molt posterior a l'existència de les barres) la qual va subsistir fins a l'època Napoleònica, està en la bandera d'Aragó i no a l'inrevés. Intenta l'articulista demostrar que els colors vermell i groc (testificats a Aragó des de 1112) apareixen ja en una pintura Pontifícia del segle anterior: efectivament una pintura neobizantina del Segle XI mostra un Papa amb un paraigua o para-sol en colors vermell, groc i blau, la qual cosa no té cap relació amb els colors del Papa ni de la casa reial catalana."







L'Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge durant la Guerra de Successió l'any 1714. Amb això, també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El
Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional.
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de
Rafael Casanova i Josep Moragues i Mas, tant a Barcelona com a la resta del Principat.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al
Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu i/o festiu. Molts ciutadans pengen
banderes catalanes i estelades en llurs balcons.
Tambè es canta l'himne nacional,
Els Segadors.




Entrada publicada per Cusins Piñol

dimarts, 28 d’agost del 2007

El "Perquè" del nostre blog

Entrada publicada per Núria:


El perque d'aquest blog té un explicació ben senzilla

" Un dia, nosaltres, estàvem a casa intentant fer un muntatge amb algunes fotos i, com li pot passar a tothom, no hi havia manera de que ens sortís el que voliem. Després de molt de pensar i pensar, se'ns va ocórrer la idea de publicar la notra pròpia pàgina web per parlar del nostre poble."


El nostre propòsit és donar a conèixer el nostre poble i a nosaltres mateixos arreu de la xarxa i així aconseguir que el poble tingui més vida. Gràcies a tots per visitar-nos i, sobretot, per deixar un comentari de què us sembla el nostre Blog.

divendres, 24 d’agost del 2007

Quí Som?

Quí Som?




Aquí teniu un petit video que hem fet nosaltres mateixos, de nosaltres i dels nostre bonic i preciòs poble, esperem que us agradi molt, perdoneu els errors , Gracies!!!