dimarts, 4 de setembre de 2007

Història de la Senyera

Com ja tots sabeu, s'aproxima la Diada de Catalunya, l'11 de Septembre. És una dia molt especial per a tots aquells que se senten catalans, no només per fora, si no fins al fons del seu cor. Per recordar el sentit de la diada, us explicarem a continuació la història de La Senyera:

"La Senyera Reial o de quatre pals és el senyal històric del comte de Barcelona, i després del rei de la Corona d'Aragó. És un símbol vexil·lològic que consta de quatre faixes vermelles sobre un fons daurat (en camper d'or, quatre faixes de gules), transposició dels quatre pals de l'escut corresponent. Actualment és la bandera de Catalunya, i també es basen en ella les del País Valencià, les Illes Balears, i Aragó, entre d'altres. Senyera és sinònim de bandera, però avui dia La Senyera és gairebé exclusivament aquest símbol per antonomàsia. Hi ha molt de material divers i contradictori sobre l'origen de les barres catalanes. La tradicional llegenda referida al comte Guifré el Pelós, amb diverses versions, fa referència a un rastre de sang deixat per quatre dits sobre un escut daurat. La més estesa menciona el rei Carles el Calb qui per a premiar el valor de Guifré en la lluita contra els musulmans, mullà els quatre dits en la sang de la ferida del comte i les marcà en el seu escut. Altres versions posteriors asseguren que fou el mateix Guifré qui deixà marcats els seus quatre dits mullats de la seua pròpia sang, en l'escut d'or que portava (la qual cosa salvaria el desfasament cronològic entre Guifré i Carles el Calb). Reminiscència per la qual es creu que fou el mateix Guifré aquell que va marcar l'escut i podria ser l'escut i bandera de Tarragona, amb les quatre barres o pals en forma d'ones, suposadament pels tremolors de l'agonia de Guifré, encara que més probablement per a simbolitzar el mar.La llegenda té un origen relativament recent, determinat per la tendència dels hòmens de lletres catalanes a embellir l'història nacional. La llegenda tal com l'hem mencionat al principi apareix inicialment en Bernat Boades (mort el 1444), en el Llibre dels fets d'armes e eclesiastichs de Catalunya, aconseguint gran popularitat en el segle següent, gràcies a la difusió que d'ella fera el valencià Pere Antoni Beuter. Fins i tot a hores d'ara és creguda indefectiblement per moltíssims catalans i en general és coneguda i tinguda per certa per molts espanyols. No obstant les barres o bastons podrien ser un símbol heràldic primitiu que derivaria de les armes usades pels comtes de Carcassona, dels quals descendia Guifré (nét del comte Bel·ló de Carcassona). La llegenda per la qual enllaçaria amb la realitat i simbolitzaria que les armes de Carcassona van substituir de fet en el segle IX a les del rei de França (quelcom que de dret es completà al segle X). Naturalment estem parlant d'una època preheràldica i per tant res pot recolzar tal suposició.En un article del periòdic Las Provincias de València s'atribuïxen les barres al Papa. Vermell i groc eren els colors Pontificis i els reis del comtat de Barcelona (i dependències) i d'Aragó eren "banderers del Papa". Naturalment aquesta versió no es correcta perquè consta que Innocenci III (1198-1216) va ordenar: "d'ací endavant l'estendard de l'Església, l'anomenat Gamfaró, siga divisat dels colors i senyals dels reis de Catalunya i Aragó". És a dir que l'origen de la bandera Pontifícia vermella i groga (l'inici del qual està per determinat, però és molt posterior a l'existència de les barres) la qual va subsistir fins a l'època Napoleònica, està en la bandera d'Aragó i no a l'inrevés. Intenta l'articulista demostrar que els colors vermell i groc (testificats a Aragó des de 1112) apareixen ja en una pintura Pontifícia del segle anterior: efectivament una pintura neobizantina del Segle XI mostra un Papa amb un paraigua o para-sol en colors vermell, groc i blau, la qual cosa no té cap relació amb els colors del Papa ni de la casa reial catalana."







L'Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge durant la Guerra de Successió l'any 1714. Amb això, també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El
Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional.
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de
Rafael Casanova i Josep Moragues i Mas, tant a Barcelona com a la resta del Principat.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al
Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu i/o festiu. Molts ciutadans pengen
banderes catalanes i estelades en llurs balcons.
Tambè es canta l'himne nacional,
Els Segadors.




Entrada publicada per Cusins Piñol

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Voltant per internet he fet cap al vostre blog i he vist el muntatge en video que heu fet del poble, no puc fer res més que felicitar-vos, per l'excel·lent treball que esteu fent.
Us animo a continuar treballant per la difussió del poble i la recerca de la seva historia i cultura del poble, per això hem poso a la vostra disposició per treballar en aquest sentint.
sols dir-vos ENDAVANT esteu fent una gran feina.

Cusins Piñol!!! ha dit...

MOLTES GRÀCIES SISCO, AQUESTS COMENTARIS SON ELS QUE ENS ANIMEN A TIRAR ENDAVANT.
GRÀCIES!!!

NÚRIA.