Poesies diverses!!!

A continuació hi ha unes poesies escrites per Núria. M'agradaria que les llegiu i que em dieu el que penseu.
La primera parla de la meva terra, que està sofrint i hem d'aconseguir lliberar-la:

Una noia com jo

que ara començo a viure,

només intento pensar

perquè la meva terra no és lliure.

Potser encara no ho entenc

per la meva manca de cultura,

però no soporto veure

la meva terra sofrir.

Sento un sentiment d'impotència

que em volta per tot el cos,

em comença al corfins arribar a la raó.

Algun dia m'agradaria veure

la meva terra deixar de sofrir,

i dir amb total llibertat:

"Hem lluitat per Catalunya

i a la fi ho hem aconseguit"

El segon parla del que podria ser un enamorament, a vegades pot ser bo, però a vegades pots arribar a patir molt:

Què és enamorar-te?

Enamorar-te és veure...

Enamorar-te és pensar...

Enamorar-te és creure...

Enamorar-te és imaginar...

Enamorar-te és riure...

Enamorar-te és il·lusionar-te...

Enamorar-te és parlar...

Enamorar-te és sentir...

Enamorar-te és compartir...

Enamorar-te és estimar...

Això et pot passar en el millor dels casos. De vegades enamorar-te no és tan bonic com sembla, o com tothom diu.

Enamorar-te pot ser veure...

Enamorar-te pot ser pensar...

Enamorar-te pot ser imaginar...

Enamorar-te pot ser il·lusionar-te...

Enamorar-te pot ser desil·lusionar-te...

Enamorar-te pot ser patir...

Enamorar-te pot ser plorar...

Enamorar-te pot ser estimar en secret...

Enamorar-te pot ser no viure...

De vegades l’amor pot ser cruel, et pot destrossar. És estimar a aquell persona, imaginar que estàs amb ella, que rius al seu costat, que li fas mil petons i ella te’ls torna. Tot això crea en el teu interior un seguit d’emocions que necessites viure, ara, però resulta que tot és pura imaginació, i caus estès al terra. És com un voler però no poder. Ho necessites i no pots fer res per tenir-ho. És horrible.

Per últim voldria posar una pesia que li vaig escriure a Guillem, que ara està a punt de tornar:

Quan te'n vas anar,

no me'n vaig ni adonar

del molt que et trobaria a faltar.

Ara ja ha passat un any

i quasi ni me n'he adonat,

és tot una mica extrany

però ja gairebé has tornat.

Jo sé que vols tornar a marxar,

és la teva vida i tu decideixes,

però els pocs dies que has d'estar

els hem de disfrutar sense queixes.

Espero que tot et vagi bé,

en l'amor, la família i la lluita

perquè amb ganes tot s'esdevé

molt a correcuita.

I m'agradaria acabar

dien-te que hem de lluitar

per la terra que s'ha d'estimar,

que Catalunya ha d'esperar

la victòria del poble Català.

Entrada publicada per Núria Piñol.